Aquest cas 2 penso que podria equiparar-se força al model de la UOC, que me'n diueu?
1. Orígens i context de la UNAB
La UNAB està ubicada a la ciutat de Bucaramanga (500.000 habitants), capital del departament de Santander, a la República de Colòmbia. Tenim informació sobre el context geosocial i polític de la UNAB a: www.bucaramanga.gov.co www.vanguardia.com
A l’any 1952 va entrar en funcionament el “Instituto Caldas”, fundat per allotjar els estudiants i professors que van quedar exclosos del sistema educatiu, arran de la marginació política que van patir els membres del partit lliberal. Aquesta institució, que encara continua oferint ensenyament preescolar, bàsic i mitjà. Va ser a partir del 1969 que s’indrodueix en l’educació universitaria amb un programa d’Administració d’empreses, esdevenint amb el temps l’actual UNAB.
Projecte educatiu de la UNAB
La informació oficial de la UNAB es troba al seu portal d’Internet: http://www.unab.edu.co/portal/page/portal/UNAB
En línies generals, la missió i vissió institucional promoguda per la UNAB coincideix amb la del Instituto Caldas i es basa en la seva concepció de l’educació com un projecte educatiu que brinda espais de formació. El significat que es dóna a aquests termes és el següent: - Projecte: Moviment que es llença a la recerca d’un horitzó de sentit, a la conquesta i consecució d’una proposta, encara inexistent però factible. - Educatiu: Centrat en l’educació, vista com una eina per a desenvolupar l’autonomia dels estudiants. - Formació: Entesa com la construcció de la identitat individual que porta al desenvolupament humà.
RESOLUCION No. 179 (Junio 21 de 1999), por la cual se reconoce la modalidad de Educación Virtual.
"ARTICULO SEGUNDO. La Estructura de la EDUCACION VIRTUAL está constituida por la Dirección de la Universidad, la Dirección General y Subdirección Académica del sistema, el Equipo de virtualización de programas académicos, el Conjunto de Herramientas y los Usuarios de la modalidad. La EV, dado su carácter de modalidad educativa, mantiene una estredla vinculación con el conjunto de programas de docencia,investigación y extensión de la Universidad y con el soporte administrativo, científico y técnico instalado para la formación de profesionales de la UNAB."
Esquema de la relació entre els diferents estaments de la EV (Educació Virtual): - Annex 2: Organigrama institucional de la UNAB (Presentació de diapositives)
A la diapo 5 es visualitza el lloc que la UNIVERSITAT VIRTUAL ocupa en l'organigrama general
2. Història i construcció del model d'EV propi
El model d’Educació Virtual de la UNAB té els seus precedents en el conveni de cola·laboració subscrit el 1992 amb l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey -ITESM- Campus estat de Mèxic, que ja disposava d’un sistema d’educació a distància interactiu propi via satèlit, el SEIS.
El 1996 l’ ITESM implementa un nou model anomenat Universitat Virtual, amb el suport de la UNAB. Les dificultats detectades i la cerca de solucions per encarar aquest repte van desembocar en el que inicialment es va anomenar SEV(Sistema d’Educació Virtual) i actualment constitueix l’UNAB Virtual.
Aquest model d’Educació Virtual propi, encaminat a guanyar identitat i qualificar la oferta educativa de la UNAB, es basa en: - Aconseguir un sòlid fonament pedagògic, que posi per sobre dels instruments el sentit pedagògic dels processos. - Oferir una educació a distància de tercera generació, caracteritzada principalment per esdevenir-se en el ciberespai, de forma majoritariament asíncrona. - Establir una trobada comunicativa i de diàleg entre els actors del procés d’ensenyament – aprenentatge amb el concurs de les TIC.
Aquestes premisses no posen l’accent en la tecnologia utilitzada en l’educació virtual, sinó en la concepció del procés educatiu i la forma de dur a terme la relació mestre-alumnes. Els detalls del model sobre els agents i mitjans educatius, l'aprenentatge, la metodologia i el sistema d'avaluació en l'UNAB Virtual, estan desenvolupats en l'annex 3
- Annex 3:
L'alumne
El mètode educatiu
L'aprenentatge
Els mitjans
El mestre
La avaluació
3. El present: Com dissenyem?
Aquestes dades serviran per omplir les fitxes de tecnologia i pedagogia potencial
El procés de disseny reflecteix el model pedagògic de la UNAB Virtual.
Els agents o actors que intervenen són: Autors, Assessors pedagògics i de comunicació i Equip de producció de mitjans
Temporalització del procés de disseny d'un curs en 16 setmanes, planificades per al bon acompliment per part de tots els agents implicats:
Fase 1 (setmana 0-5): Anàlisi del curs i definició d'objectius; Orientació en la selecció de recursos.
Aportacions de tots els experts de cada àmbit, a partir de la guia de càtedra. Fase 2 (setmana 6- 12): Proposta comunicativa; Selecció de temes i activitats d'aprenentatge; Producció multimèdia.
L'assessor pedagògic treballa conjuntament amb l'autor en l'elaboració de materials que compleixin els estàndars i el coordinador de comunicació i el comunicador visual en la proposta dels elements visuals del curs, mentre l'equip de producció es centra el la generació dels materials multimèdia. Fase 3 (setmana 13-16): Correcció d'estil del document final, Mapa de navegació i muntatge integrador HTML, Validació en línia i Muntatge WebCT.
En aquesta fase intervenen els assessors pedagògics i comunicatius i l'administrador de la plataforma.
4. Les característiques del docent en l'EV
- Annex 3: EL Maestro (pàg. 7 a 12) Aquesta part va directament a la Pàgina 4 de la wiki "Rol del docent"
5. Docència i tutoria a l'UNAB
Aquest punt també està molt relacionat amb l'apartat del "Rol del docent", tot i que fa més incidència en les tasques tutorials, però el COPIO A LA PAG.4
A la UNAB s’entén l’educació com una acció que consisteix en la influència d'uns subjectes (educadors) sobre altres subjectes (educands). El procés educatiu es configura com una acció comunicativa, primordial per al èxit del procés. A la UNAB es fa una distinció entre: · Docència: Referida al procés d’ensenyament, encaminat a desenvolupar l’autonomia mitjançant el procés de formació o instrucció. · Tutoria: Tutela i acompanyament de l’estudiant.
En el cas de l’Educació Virtual a la UNAB, la docència i la tutoria s’han de combinar, donat que no hi ha docència directe amb presència física i únicament es poden establir vincles a partir de la comunicació formalitzada en les eines que s'usin a l’EVA (fòrum, correus…)
El docent virtual, habitualment és un expert en continguts que forma part d’un equip, juntament amb experts en altres àmbits: pedagogia, comunicació, disseny i tecnologies. La comunicació que establirà amb els seus alumnes depén de la seva capacitat per comprendre aquestes altres dimensions, i ha d’anar més enllà d’un ensenyament que condueixi a l'aprenentatge, com passava en les primeres generacions de l'educació a distància.
El tutor virtual ha d’oferir l’ajuda que permeti afrontar:
- el desconeixement de la modalitat virtual - el sentiment de solitud i de llunyania que es pot generar, degut a la interacció de manera asíncrona - la desmotivació o crisis que es presentin i que poden desembocar en abandonament.
Per tant, tenint en compte aquestes necessitats, el docent també ha de fer tutoria. Aquesta ha de cobrir diversos aspectes de cada una de les tres tipologies:
1. Motivacional
2. Acadèmica
3. Administrativa
Opinem que el docent virtual cal que tingui cura, inexcusablement, de la tutoria per a motivar, mentre que els altres dos tipus de tutoria podrien ser efectuats per altres persones, sobretot la de caire administratiu. (Ho subscriviu?)
PAUTA d'avaluació, aplicada al cas 2 FITXER APART
(Falta inserir les taules correctes: aquí, a la pàg. PAUTA o en fitxer apart)
1. INTERACTIVITAT TECNOLÒGICA POTENCIAL
2.1. REQUERIMENTS DE MAQUINARI
Maquinari i perifèrics necessaris per a la implementació i realització dels escenari
formatiu.
MARCAR AMB UNA CREU:
ORDINADORS
Ús individual
Ús compartit
Cd/DVD
altres
DISPOSITIUS
DVD
canó
pdi
Telèfon mòbil
Càmara fotogràfica
Càmara de vídeo
altres
||
||
||
PERIFÈRICS D’ENTRADA
Webcam
micròfons
altaveus
vídeo
Altres
TIPUS DE CONNEXIÓ
Internet
Wi-fi
bluethooth
Xarxa local
altres
2.2. PROGRAMARI
Escala de valoració dels requeriments de programari:
0
1
2
3
4
Programa de pagament.
Programa
gratuït però
no es
disposa
de més
informació.
Programa
gratuït
acompanyat
de la
informació corresponent.
Programa
que
facilita el
mateix
escenari
formatiu.
No cal
instal·lar cap
programa.
||
0
1
2
3
4
Paquet ofimàtica
Edició web
Edició fotogràfica
Edició música
Edició vídeo
Flash player
Java
Plugs-in específics
Altres
1.3. DISSENY DE L’ESCENARI
Escala de valoració de la qualitat del disseny general de l’escenari:
0
1
2
3
4
Molt deficient
Insuficient
Acceptable
Bona
Excel·lent
||
0
1
2
3
4
Atractiu
Llegibilitat
Usabilitat
Reusabilitat
Llenguatge
Resolució de pantalla
Qualitat gràfica
altres
1.4. EINES DE GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ
Escala de valoració de les eines d’informació:
0
1
2
3
4
Absent
Insuficient
Acceptable
Bona
Excel·lent
||
0
1
2
3
4
Navegació per Internet
Índex de continguts
Índex d’activitats
Mapes de navegació
Materials hipermèdia
Materials multimèdia
Material imprès
Àudio
Vídeo
Imatges
Animació
Tutorials
Simulacions
altres
1.5. EINES DE COMUNICAÓ I COL.LABORACIÓ
Escala de valoració de les eines de comunicació i col·laboració:
Cas 2
Aquest cas 2 penso que podria equiparar-se força al model de la UOC, que me'n diueu?
1. Orígens i context de la UNAB
La UNAB està ubicada a la ciutat de Bucaramanga (500.000 habitants), capital del departament de Santander, a la República de Colòmbia. Tenim informació sobre el context geosocial i polític de la UNAB a:
www.bucaramanga.gov.co
www.vanguardia.com
A l’any 1952 va entrar en funcionament el “Instituto Caldas”, fundat per allotjar els estudiants i professors que van quedar exclosos del sistema educatiu, arran de la marginació política que van patir els membres del partit lliberal. Aquesta institució, que encara continua oferint ensenyament preescolar, bàsic i mitjà. Va ser a partir del 1969 que s’indrodueix en l’educació universitaria amb un programa d’Administració d’empreses, esdevenint amb el temps l’actual UNAB.
La informació oficial de la UNAB es troba al seu portal d’Internet:Projecte educatiu de la UNAB
http://www.unab.edu.co/portal/page/portal/UNAB
En línies generals, la missió i vissió institucional promoguda per la UNAB coincideix amb la del Instituto Caldas i es basa en la seva concepció de l’educació com un projecte educatiu que brinda espais de formació. El significat que es dóna a aquests termes és el següent:
- Projecte: Moviment que es llença a la recerca d’un horitzó de sentit, a la conquesta i consecució d’una proposta, encara inexistent però factible.
- Educatiu: Centrat en l’educació, vista com una eina per a desenvolupar l’autonomia dels estudiants.
- Formació: Entesa com la construcció de la identitat individual que porta al desenvolupament humà.
http://www.unab.edu.co/portal/page/portal/UNAB/A-Distancia-VirtualLa UNAB VIRTUAL
http://www.unabvirtual.edu.co/
- Annex 1:
RESOLUCION No. 179 (Junio 21 de 1999), por la cual se reconoce la modalidad de Educación Virtual.
"ARTICULO SEGUNDO. La Estructura de la EDUCACION VIRTUAL está constituida por la Dirección de la Universidad, la Dirección General y Subdirección Académica del sistema, el Equipo de virtualización de programas académicos, el Conjunto de Herramientas y los Usuarios de la modalidad. La EV, dado su carácter de modalidad educativa, mantiene una estredla vinculación con el conjunto de programas de docencia,investigación y extensión de la Universidad y con el soporte administrativo, científico y técnico instalado para la formación de profesionales de la UNAB."Esquema de la relació entre els diferents estaments de la EV (Educació Virtual):
- Annex 2: Organigrama institucional de la UNAB (Presentació de diapositives)
A la diapo 5 es visualitza el lloc que la UNIVERSITAT VIRTUAL ocupa en l'organigrama general
2. Història i construcció del model d'EV propi
El model d’Educació Virtual de la UNAB té els seus precedents en el conveni de cola·laboració subscrit el 1992 amb l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey -ITESM- Campus estat de Mèxic, que ja disposava d’un sistema d’educació a distància interactiu propi via satèlit, el SEIS.
El 1996 l’ ITESM implementa un nou model anomenat Universitat Virtual, amb el suport de la UNAB. Les dificultats detectades i la cerca de solucions per encarar aquest repte van desembocar en el que inicialment es va anomenar SEV(Sistema d’Educació Virtual) i actualment constitueix l’UNAB Virtual.
Aquest model d’Educació Virtual propi, encaminat a guanyar identitat i qualificar la oferta educativa de la UNAB, es basa en:
- Aconseguir un sòlid fonament pedagògic, que posi per sobre dels instruments el sentit pedagògic dels processos.
- Oferir una educació a distància de tercera generació, caracteritzada principalment per esdevenir-se en el ciberespai, de forma majoritariament asíncrona.
- Establir una trobada comunicativa i de diàleg entre els actors del procés d’ensenyament – aprenentatge amb el concurs de les TIC.
Aquestes premisses no posen l’accent en la tecnologia utilitzada en l’educació virtual, sinó en la concepció del procés educatiu i la forma de dur a terme la relació mestre-alumnes. Els detalls del model sobre els agents i mitjans educatius, l'aprenentatge, la metodologia i el sistema d'avaluació en l'UNAB Virtual, estan desenvolupats en l'annex 3
- Annex 3:
L'alumne
El mètode educatiu
L'aprenentatge
Els mitjans
El mestre
La avaluació
3. El present: Com dissenyem?
Aquestes dades serviran per omplir les fitxes de tecnologia i pedagogia potencialEl procés de disseny reflecteix el model pedagògic de la UNAB Virtual.
Els agents o actors que intervenen són: Autors, Assessors pedagògics i de comunicació i Equip de producció de mitjans
- Temporalització del procés de disseny d'un curs en 16 setmanes, planificades per al bon acompliment per part de tots els agents implicats:
Fase 1 (setmana 0-5): Anàlisi del curs i definició d'objectius; Orientació en la selecció de recursos.Aportacions de tots els experts de cada àmbit, a partir de la guia de càtedra.
Fase 2 (setmana 6- 12): Proposta comunicativa; Selecció de temes i activitats d'aprenentatge; Producció multimèdia.
L'assessor pedagògic treballa conjuntament amb l'autor en l'elaboració de materials que compleixin els estàndars i el coordinador de comunicació i el comunicador visual en la proposta dels elements visuals del curs, mentre l'equip de producció es centra el la generació dels materials multimèdia.
Fase 3 (setmana 13-16): Correcció d'estil del document final, Mapa de navegació i muntatge integrador HTML, Validació en línia i Muntatge WebCT.
En aquesta fase intervenen els assessors pedagògics i comunicatius i l'administrador de la plataforma.
4. Les característiques del docent en l'EV
- Annex 3: EL Maestro (pàg. 7 a 12) Aquesta part va directament a la Pàgina 4 de la wiki "Rol del docent"
5. Docència i tutoria a l'UNAB
Aquest punt també està molt relacionat amb l'apartat del "Rol del docent", tot i que fa més incidència en les tasques tutorials, però el COPIO A LA PAG.4A la UNAB s’entén l’educació com una acció que consisteix en la influència d'uns subjectes (educadors) sobre altres subjectes (educands). El procés educatiu es configura com una acció comunicativa, primordial per al èxit del procés. A la UNAB es fa una distinció entre:
· Docència: Referida al procés d’ensenyament, encaminat a desenvolupar l’autonomia mitjançant el procés de formació o instrucció.
· Tutoria: Tutela i acompanyament de l’estudiant.
En el cas de l’Educació Virtual a la UNAB, la docència i la tutoria s’han de combinar, donat que no hi ha docència directe amb presència física i únicament es poden establir vincles a partir de la comunicació formalitzada en les eines que s'usin a l’EVA (fòrum, correus…)
- El docent virtual, habitualment és un expert en continguts que forma part d’un equip, juntament amb experts en altres àmbits: pedagogia, comunicació, disseny i tecnologies. La comunicació que establirà amb els seus alumnes depén de la seva capacitat per comprendre aquestes altres dimensions, i ha d’anar més enllà d’un ensenyament que condueixi a l'aprenentatge, com passava en les primeres generacions de l'educació a distància.
- El tutor virtual ha d’oferir l’ajuda que permeti afrontar:
- el desconeixement de la modalitat virtual- el sentiment de solitud i de llunyania que es pot generar, degut a la interacció de manera asíncrona
- la desmotivació o crisis que es presentin i que poden desembocar en abandonament.
Per tant, tenint en compte aquestes necessitats, el docent també ha de fer tutoria. Aquesta ha de cobrir diversos aspectes de cada una de les tres tipologies:
1. Motivacional
2. Acadèmica
3. Administrativa
Opinem que el docent virtual cal que tingui cura, inexcusablement, de la tutoria per a motivar, mentre que els altres dos tipus de tutoria podrien ser efectuats per altres persones, sobretot la de caire administratiu. (Ho subscriviu?)
PAUTA d'avaluació, aplicada al cas 2 FITXER APART
(Falta inserir les taules correctes: aquí, a la pàg. PAUTA o en fitxer apart)
Maquinari i perifèrics necessaris per a la implementació i realització dels escenari
formatiu.
MARCAR AMB UNA CREU:
||
||
||
Escala de valoració dels requeriments de programari:
pagament.
gratuït però
no es
disposa
de més
informació.
gratuït
acompanyat
de la
informació corresponent.
que
facilita el
mateix
escenari
formatiu.
instal·lar cap
programa.
||
Escala de valoració de la qualitat del disseny general de l’escenari:
Insuficient
Acceptable
Bona
Excel·lent
||
DE LA
INFORMACIÓ
Escala de valoració de les eines d’informació:
Insuficient
Acceptable
Bona
Excel·lent
||
DE
COMUNICAÓ
I
COL.LABORACIÓ
Escala de valoració de les eines de comunicació i col·laboració:
Insuficient
Acceptable
Bona
Excel·lent